Arrel de la web > Concurs Fotogràfic > Setembre 2011: Fibonacci
La tercera proposta del Concurs Fotogràfic JAEM’13 és realitzar una fotografia amb el següent tema: Fibonacci i la seva successió..
Podeu enviar la vostra fotografia seguint l’enllaç que trobareu a continuació. Recordeu que si no esteu inscrits en aquesta pàgina, us sol·licitarà que ho feu. També convé recordar que les fotografies enviades abans del 30 de setembre tindran un punt addicional.
RSS 2.0
16 fotografies
11:29
Novament, la natura ens mostra una part de les matemàtiques i com a mostra tenim aquests patrons matemàtics. He recuperat aquesta fotografia (de la primavera passada), on es poden intuir diversos exemples d’espirals de Fibonacci.
Comenta aquesta fotografia
15:21
Entre dues espirals en successió de Fibonacci una petita flor et vol cantar una cançó
Comenta aquesta fotografia
12:31
Tarde y fuera de concurso: no está tomada en España, sino en Italia. Concretamente en la galería del Camposanto de Pisa.
Me gustaba estar al lado de la estatua de Fibonacci. ¿Sería así en realidad?
Comenta aquesta fotografia
12:24
Se que llego un poco tarde pero hay dejo el portal donde bien podría vivir Fibonacci el 1,1,2 ... de la calle de otro Matemático e ingeniero Torres Quevedo, en Albacete
Comenta aquesta fotografia
09:43
En el Santuario de Torreciudad en la provincia de Huesca, Heliodoro Dols construyó en el atrio unas columnas utilizando la sucesión de Fibonacci: cada disco sobresale del anterior una cantidad equivalente a la suma de lo que sobresalen los dos inferiores.
Comenta aquesta fotografia
14:20
He buscado por los alrededores de mi ciudad alguna señal que Fibonacci hubiera dejado en la naturaleza... i així he trobat una parella de conills darrere de cada espiral
Comenta aquesta fotografia
10:09
El mensaje publicitario de un decorador en una calle de Santander, enfrente de la parada de San Martín, al inicio de Reina Victoria
Comenta aquesta fotografia
13:23
Margaritas o girasoles de Fibonacci, y la abeja comprobando que todo está bien. Tenía foto de margaritas pero se ven peor que ésta.
Comenta aquesta fotografia
15:04
Un alumne de 4t d’ESO presentà aquesta fotografia al concurs de fotografia matemàtica del curs passat. En el text menciona la sèrie Fibonacci: 1,1,2,3,4,8,13,21,.... (cada terme suma dels dos anteriors, i els dos primers 1), i dibuixa la que anomena espiral Fibonacci. Finalment diu que ell l’ha trobada en l’orella d’una persona.
Comenta aquesta fotografia
01:16
Aquí tenéis una composición de Goegebra con la concha de Nautilus, que precisamente fotografié en el acuario de Gijón, y una espiral de Fibonacci, es decir, hecha con cuadrados de medida 1, 1, 2, 3, 5,
Comenta aquesta fotografia
01:20
y la foto original, que no sé cuál debería ser la del concurso. Perdón por la calidad pero la poca luz y el cristal no ayudaron mucho
Respondre a aquest missatge
11:29
Jugando con monedas, se nos ocurrió formar columnas de manera que cada una de ellas tuviera una altura igual a la suma de las dos anteriores: 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89 y hasta aquí lo logramos, pero la columna número doce fue imposible, sólo utilizando pegamento extra-fuerte o algo así, podríamos haber formado una columna estable de 144 monedas! Si ahora pensáis en la línea que pasa por los puntos más altos de estas pilas, seguro que os viene a la mente una de las funciones vistas en 4º de la ESO ¿Tendrán algo que ver los números de la sucesión de Fibonacci con las funciones exponenciales?
Ésta es sólo una de las muchísimas preguntas que podríamos plantear a los alumnos para que investigaran sobre esta sucesión tan llena de sorpresas y curiosidades.
Comenta aquesta fotografia
14:21
¡Una sucesión realmente valiosa!
Respondre a aquest missatge
04:36
Sempre m’ha sorprès l’exemple primer de la successió de Fibonacci: l’objectiu era comptar conills, per cert promiscus i incestuosos, en un atac flagrant, al control de la natalitat.
Perquè conills? quan de fet la seva fama ha vingut per una sèrie de nombres que modelitzen moltes coses de la natura.
M’he estat mirant les fotografies enviades, precioses per cert, d’exemples en la que l’espiral de Fibonacci marca la pauta, és a dir constatacions. Però a mi m’intriga l’inici. El problema esta on aconseguir conills. Comprar caixes de la "Granja de Playmòbil" no en sortia a compte, de pelfa són lletjos, bruts i polsosos a curt termini i cars.
L’única opció era fotografiar conills vius... però no s’estaven quiets. Finalment vaig consultar un especialista l’encarregat de l’empresa "El conill alegre, però tot lo altre també" i em va fer saber que l’únic moment del dia en que estaven quiets era a la cua del dinar. El menjador era de planta rectangular i tenia habitacions sense sostre, quadrades cada cop més petites.Des de dalt es veia perfectament la cua que feien. Per fi havia entès d’on venia la inspiració de Fibonacci.
Nota: evidentment és un muntatge però enteneu que recollir conillets no és de moment la meva principal dèria. No se si es veurà bé penjat a la xarxa si no és així l’elimineu
Comenta aquesta fotografia
13:45
Fent servir la successió de Fibonacci podem dibuixar una espiral. Partim de dos quadrats d’àrea 1 posats de costat. A continuació dibuixem un quadrat de costat 2 (suma dels dos anteriors). Girem i fem un nom quadrat de costat 3 (2+1), i a continuació de costat 5, 8, 13...http://thales.cica.es/rd/Recursos/r...
Sembla ser que la vista aèria de l’huracà Irene s’adapta bé a aquesta espiral. E si non è vero,è ben trovato, no?
Un cop més.. ja m’hauria agradat que la fotografia fos meva :-)
Comenta aquesta fotografia
15:29
És magnífic veure com s’hi adapta! (vull dir l’espiral de Fibonacci a l’huracà, es clar). Amb el teu permís, faré servir aquest explosiu exemple al taller de matemàtiques i natura que he de tenir amb els alumnes del "venxmas" que fan el campament matemàtic a Canfranc la setmana que ve.
Respondre a aquest missatge
11:54
Tres piñas, portadoras de los números de Fibonacci en sus espirales, crecen con giros de 120º respecto de un centro común. La Naturaleza juega a las Matemáticas.
Comenta aquesta fotografia
10:42
Aquí una piña donde se pueden apreciar las espirales, 8 hacia un lado y 13 hacia el otro. Detrás hay un girasol seco en el que también aparecen dos términos seguidos de la sucesión de Fibonacci.
Respondre a aquest missatge
08:45
Aquest cactús té 13 espirals que van com les agulles del rellotge i 21 en sentit invers. Són 2 nombres seguits de la successió de Fibonacci
Comenta aquesta fotografia
08:59
Les compostes són aquella família de plantes, per entendre’ns, que presenten la flor semblant a les margalides. Una observació més curosa, ens mostra com en realitat aquesta cardamella (Carlina acanthifolia) no és més que un gran conjunt de petites flors (d’aquí el nom de la família) que els botànics anomenen capítol. La distribució de les flors no és simètrica i, si ens entretenim a comptar les espires en un sentit i en l’altre, descobrirem dos termes consecutius de la successió de Fibonacci: 34 i 55.
La cardamella és una planta abundant als Pirineus. És molt probable que les seves propietats antisèptiques l’hagin feta mereixedora de portar la bona sort allà on és. Podria ser que per això la gent -tant del Pirineu català com aragonès- la pengi prop dels portals de les seves cases.
Comenta aquesta fotografia
09:00
Una imatge d’un portal a Canfranc.
Respondre a aquest missatge